Dodecaphènia: diferència entre les revisions

De dodecaphenia
Salta a la navegació Salta a la cerca
← Edició anterior
Admin (discussió | contribucions)
Buròcrates, Administradors
165 edicions
Grog (discussió | contribucions)
419 edicions
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
(298 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
__TOC__
''"El que identifica una percepció com a real, és que els estímuls provinents dels diferents sentits són consistents."''


''"El que identifica una percepció com a real és que els estímuls provinents dels diferents sentits siguin consistents."''
Kenjiro Yoshigasaki, a ''Viatge intern d'un estrany''.


Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.


== Què és la Dodecaphènia? ==


Dodecaphènia és un projecte OBERT A LA PARTICIPACIÓ. L'objectiu d'aquesta pàgina, encara a les beceroles, és mostrar les idees inicials
(Clica [https://youtu.be/WCZfXtmthNc aquí] per veure un vídeo de presentació (6 min)).
per rebre aportacions de tota mena: idees, comentaris, discussions i gent interessada a participar (redacció de la wiki, construcció d'instrumnets,
elaboració de material, desenvolupament de programari, aplicacions, etc). Si vols participar, consulta [[Com participar al projecte Dodecaphènia]].


La dodecaphènia va adreçada a qualsevol persona que s'hi interessi, ''tant si té coneixements musicals com si no''. De tota manera, per tal de fer clars els seus avantatges a persones amb coneixements muscials, alguns paràgrafs d'aquesta web poden ser confusos per a no iniciats. Les mateixes idees, però, s'expliquen en algun altre punt sense "tecnicismes".
Hi ha moltes persones que no han "estudiat" mai música. I moltes persones que ho han intentat però han "fracassat". El problema principal és que les metodologies d'aprenentatge tradicionals és basen en un llenguatge simbòlic que, per a molta gent, és molt difícil d'assimilar. La dodecaphènia proposa una alternativa.


== Les dimensions de la percepció musical ==
En primer lloc cal partir de la base de que, poc o molt, TOTHOM pot fer música, ja que tot/es tenim oïde i veu per cantar i escoltar música. Si no poguessim ''cantar'', tampoc podriem parlar, ja que el sistema auditiu i fonador és el mateix.
''"Un pianista virtuós i un conductor de F-1 s'assemblen en una cosa: que no es poden permetre ni per un moment verbalitzar el que estan fent."''


[[Fitxer:Tetraedre.JPG]]
Cal distingir entre fer música i aprendre l'''estructura'' de la música. L'estructura de la música s'anomena ''llenguatge musical'', i és com la gramàtica de la música. Per fer música no cal connèixer el llenguatge musical, com ho demostren tantes persones que canten o toquen algún instrument sense haver "estudiat música". Escoltar, ballar, cantar, tocar... Tot això és fer música, i tot/es ho podem fer.


Les dimensions de la percepció musical es poden representar mitjançant els eixos interiors d'un tetraedre.  
Connèixer el llenguatge musical ajuda a fer música, i permet llegir i escriure música, però no és imprescindible ni de bon tros.


* El cor o centre del tetraedre (boleta groga) correspon a la ''intenció'' musical. Allò que "sona" dins el cap quan toquem o cantem. El so que identifiquem quan escoltem. El cor és la intenció, l'expressió, el ''kin'', el reconeixement, l'emoció...
La dodecaphènia utilitza un enfoc sensorial basat en l'oïde, el gest, i la vista. L'enfoc de la dodecaphènia és perceptiu, i simplifica la representació
de les estructures musicals bàsiques. A mig termini, l'aprenentatge de la dodecaphènia convergeix cap al llenguatge musical tradicional.  


* La boleta blanca de la figura representa la dimensió acústica i la seva percepció. El ''so'' pròpiament dit. Una cantant de blues, una orquestra, un músic de carrer, la ràdio... Ritme, sonoritat, alçada, timbre, volum sonor, harmònics, sobretons, consonància... són termes relacionats amb aquesta dimensió.
Aquesta pàgina ofereix eïnes, conceptes i objectius d'aprenentatge per a gent que no ha estudiat mai música, i per a les persones que ho han intentat però no se n'han sortit.  


* La boleta roja correspon a la ''imatge'' i la visió. La imatge del teclat d'un piano, un espectacle piro-musical, la música del cinema mut, l'escenografia de Pink Floyd,... I tots els símbols gràfics associats al llengutage musical (pentagrama, etc).
El xilòfon dodecaphènic és un instrument musical que recull les idees bàsiques de la proposta. L'apartat 2 d'aquest document presenta l'instrument i suggereix idees sobre com fer-lo servir. La metodologia és aprendre tocant, és a dir, jugant (en francès ''jouer'' i en anglès ''to play''). L'enfoc d'aquest apartat, doncs, és apte per a infants i grans. Al final de la web trobaràs un apartat sobre com [[Fes-te el teu propixilòfon dodecaphènic|fer-te un xilòfon dodecaphènic]] tu mateixx.


* La boleta blava representa el ''gest''. La dança, la posició del tracte vocal, la digitació del Saxo, la fononimia de Kodaly...
El següent apartat, dodecaphènia per a principiants, descriu les estructures musicals bàsiques (el llenguatge musical bàsic) en termes únicament sensorials, sense fer servir els termes "tècnics" del llenguatge musical tradicional. I el següent apartat, dodecaphènia per a músics, posa en relació el llengutge sensorial de la dodecaphènia amb el llenguatge i simbologia tradicionals, argumentant els avantatges de l'enfoc dodecaphènic.


* La boleta verda representa el ''pensament'' i la ''paraula''. La lletra de la canço, els noms de les notes, les abstraccions de la teoria musical,...
Finalment es presenten una sèrie de temes relacionats (el color de les notes, fes-te el teu xilòfon, etc) i una sèrie de projectes, embrionaris o ja en marxa, relacionats amb la dodecaphènia.


La proposta de la dodecaphènia és executar, escoltar i aprendre la música des del pla sensorial: les tres boletes inferiors i la seva relació amb el centre, evitant el pensament i la paraula (emisferi esquerra) en la mesura del possible.
Totes les propostes que es descriuen en aquesta web, entren al domini públic per a ús no comercial. Aquests continguts estan protegits per la normativa [[Prior Art]] que estableix que no es pot patentar res que s'hagi fet públic prèviament.


NOTA: Els colors de les boletes en aquesta figura no tenen cap relació amb la correspondència colors-notes que es mostra més avall. A efectes de dodecaphènia són arbitraris, però tenen el seu origen a [[El tetraedre de les emocions xineses]].
Benvinguts/des!
dodecaphenia@dodecaphenia.org
Darrera modificació: novembre de 2015


NOTA: Les capacitats sensorials sonora i musical NO són iguals en totes les persones. Hi ha qui pot escoltar un CD dins del seu cap, i hi ha qui no. Hi ha qui pot veure un ou sobre el palmell de la seva ma, i hi ha qui no. Vegeu [[Imatge i audició internes]].
----
 
__TOC__
== Elements bàsics de la dodecaphènia ==
=== Resum ===
 
La dodecaphènia parteix de l'escala cromàtica (12 notes per octava) com a textura intervàlica bàsica, i medeix tots els intervals en semitons. Així, qualsevol escala és un subconjunt de la cromàtica. L'alçada de les notes es representa amb colors. Pel que fa als instruments, la consistència sensorial s'aconsegueix disposant les 12 notes seqüencialment, de manera que avançar o retrocedir una posició correspongui a pujar o baixar un semitò, i que la distància entre dos posicions qualsevols correspongui al nombre de semitons de l'interval corresponent. El dodecagrama (o pentagrama dodecaphènic) permet escriure i llegir les notes preservant tambè la relació entre distància física i distància intervàlica del so. L'expressió d'intervals, escales i acords directament en semitons simplifica la terminologia, i es poden representar amb patrons que indiquen, gràficament, la seva estructura (forma) i alçada sonora (color). Per mitjà de cercles concèntrics rotatius, el cercle cromàtic/musical permet relacionar alçades absolutes (color) amb escales i acords. Així, la dodecaphènia simplifica el llenguatge i la teoria musical bàsica, tot mantenint la "compatibilitat" amb la notació tradicional, conferint-li un potencial en l'ensenyament/aprenentatge de la música. El xilòfon de tecles mòbils, que permet seleccionar les tecles que volem incloure a l'escala desitjada, és especialment adequat per a la iniciació. Pel que fa a l'execució musical, la dispocició cromàtica de les notes afavoreix una actitut més "atonal" en la improvització i composició musicals, sense excloure la tonalitat. 
 
=== Tretze notes, dotze intervals ===
[[Fitxer:Xilofon086.JPG]]
 
En un xilòfon dodecaphènic, totes les tecles veïnes estan a un ''semitò'' de distànica [[audio: semito]]. L'alçada de la nota s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una ''octava'' més amunt. Les tecles del metalòfon de la figura es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m.[[Video: configuracio del xilofon]]
 
Els noms tradicionals de les notes, així com les tecles del piano, estan en la tonalitat de Do major (escala diatònica de Do). Les tecles blanques (do,re,mi,fa,sol,la,si) [[audio: escala Do major]] configuren l'escala bàsica de Do major, mentre que les 5 negres [[audio: tecles negres]] no tenen nom propi i s'anomenen alteracions. De fet, prenent el nom de les veïnes, i cada nota negra té dos noms: entre ''do'' i ''re'' tenim ''do#'' (''do'' sostingut) o ''reb'' (''re'' bemoll).
 
La dodecaphènia dona la mateixa importància a qualsevol de les 12 notes i tonalitats, prenent com a base l'escala cromàtica de 12 notes (do,de,re,ri,mi,fa,fo(l),so(l),sa,la,li,si) [[audio: escala cromàtica]]. Aquí, totes les notes tenen nom propi (la negra entre ''d''o i r''e'' aquí s'anomena ''de'', i axí succesivament).
 
=== Forma i color ===
[[Fitxer:MartellsPianoAcordPerfecteMajor.JPG]]
 
Tal com mostra la figura, i contràriament al que passa amb les tecles, els martells del piano mostren les distàncies intervàliques ''reals''. Si ho mirem en els martells, la distància entre ''do'' (martell vermell) i ''mi'' (martell groc) és de 4 semitons (partint de ''do'', he d'avançar +4 passos per arribar a ''mi''). I la distància entre ''mi'' (martell grog) i ''sol'' (martell blau cel) és de 3 semitons (+3). Així, la forma o ''estructura'' d'aquest acord és un patró: (Arrel, +4, +3), i l'alçada o color és el ''do'' (vermell). Es a dir, si apliquem el patró anterior a l'alçada de la nota ''do'' i avancem els intervals que s'indiquen, obtenim ''do'' (vermell) com a nota arrel, a +4 trobem el ''mi'' (groc), i a +3 trobem el ''sol'' (blau cel). Aquest patró (Arrel, +4, +3) s'anomena, tradicionalment, ''acord perfecte major''. Aplicat a ''do'', s'anomena acord de ''do major''.
 
Les tecles blanques, en canvi, "oculten" aquest fet: hi ha la mateixa distància entre les tecles ''do'' i ''mi'', que entre les tecles ''mi'' i ''sol''. Les tecles blanques són sensorialment inconsistents! (diuen "mentides") [[foto: do,mi,sol en tecles blanques]].
 
=== El gest ===
[[Fitxer:GestAcordPerfecteMajor.JPG]]
 
En un teclat dodecaphènic el gest també respecta les distàncies intervàliques.
 
=== El dodecagrama ===
Utilitzant les dotze bandes de color de la dodecaphènia per representar explícitament les dotze notes de l'octava, el [[Imatge: dodecagrama]] respecta les distàncies intervàliques reals entre les notes, i mostra l'alçada de les notes pel seu color. Les 5 línies negres sobreposades corresponen al pentagrama tradicional.
 
Aílladament, el pentagrama tradicional tampoc és sensorialment consistent: entre les dos primeres línies (''mi'' i ''sol'') la distància intervàlica és +3, i entre la segona i la tercera línies (''sol'' i ''si'') la distància és +4. De la mateixa manera que el nom de les notes (o que la disposició de les tecles en la majoria d'instruments), el pentagrama representa l'escala diatònica de ''do'', i qualsevol altra tonalitat necessita alteracions.
 
En el dodecagrama de la figura, les distàncies entre les 5 línies del pentagrama sí que respecten les distàncies intervàliques. El que compta en realitat són les bandes de color, i les línies del pentagrama són un patró de referència per la tonalitat de Do. Per a la resta de tonalitats, les línies del pentagrama es desplacen a les bandes corresponents. A l'article [[dodecagrama per totes les tonalitats]] es mostren diferents opcions.
 
=== Aprendre l'escala cromàtica, tocar les dotze tonalitats diatòniques ===
Si ens plantegem com objectiu reconèixer, cantar i tocar qualsevol nota i interval de l'escala cromàtica, les dotze tonalitats no són més que "melodies" basades en la cromàtica. El que cal evitar és dir els noms de les notes! Ja que aleshores la mateixa estructura s'expressa de dotze maneres diferents!
 
Aquest objectiu es pot assolir en sis mesos! Al capdevall, només són 13 notes i 12 intervals.


== Els nivells del llenguatge musical ==
== Aprendre música intuitivament, amb un xilòfon dodecaphènic ==
;0 El silenci
Clicant [[Aprendre música amb un xilòfon dodecaphènic|AQUÍ]] entres a la pàgina on es mostra què és un xilòfon dodecaphènic, i com fer-lo servir per aprendre música de manera intuitiva, sense els tecnicismes de les classes de música tradicionals (en construcció).
El silenci abans, després, entre i durant els instants sonors.
;1 La textura rítmica
En la nostra cultura, el ritme es basa en la pulsació, el compàs i les fórmules rítmiques. Altres cultures tenen maneres diferents de concebre el ritme (vegeu: [[concepcions rítmiques no occidentals]]).
;2 El so i la textura intervàlica
La textura i qualitat del so. L'interval mínim a la nostra cultura és el semitò (vegeu: [[afinació i temperament musical]], [[subdivisions de l'escala en altres cultures]]).
;3 L'escala i la melodia
L'escala és el patró intervàlic sobre el que es construeix la melodia.
;4 L'acord i l'harmonia
L'harmonia es construeix sobre la noció d'acord.
;5 El discurs musical
Les combinacions melòdiques i harmòniques que configuren  ael discurs musical: progressions, cadències, canon, contrapunt, serialisme, etc.
;6 Els gèneres musicals
Gèneres clàssics (simfonies, suites, etc) o populars (coplas, son cubano, heavy metal,etc).
;7 L'expressió
Tot allò que la música expressa i comunica, tan a l'intèrpret com a qui l'escolta, utilitzant els recursos dels nivells anteriors.


La dodecaphènia busca maneres sensorials de representar el ritme, l'interval, l'escala i l'acord.
== Dodecaphènia per a principiantxs ==
Clicant [[Docecaphenia per a principiants|AQUí]] entres a una pàgina que va adreçada a persones sense cap mena de formació prèvia que vulguin aprendre música, i també a persones que ho han intentat però no se n'han sortit amb l'aprenentatge tradicional (en construcció).


=== Representació del ritme ===
L'objectiu és descriure sensorialment les estructures musicals, donant una visió que simplifica enormement la terminologia i estructures tradicionals, i que permet entrar des del principi en la lectura i escriptura de partitures.
La representació tradicional del ritme de les notes és simbòlica. De manera temptativa, en el dodecagrama la dimensió temporal representa explícitament el temps. Així, per facilitar la lectura, s'afegeixen subdivisions puntejades dels compasos, les notes s'escriuen en la seva posició d'atac, i es traça una linia horitzontal per expressar la seva durada.


La marca de compàs s'expressa amb un "rellotge" que indica els punts forts, febles i semifebles del compàs. A la [[figura]], un compàs de 3/4, una poliritmia (4/4 3/4) i ''la clave'' del son cubano.
La pàgina descriu els elements musicals bàsics i proposa objectius i recursos d'aprenentatge.


Pel que fa el gest, la proposta és utilitzar instruments de percussió (vegeu: [[el gest i el seguiment del ritme]]).
== Dodecaphènia per a persones amb coneixements de llenguatge i teoria musicals ==
Clicant [[Dodecaphenia per musics|AQUÍ]] entres a una pàgina que va adreçada a persones amb una certa formació musical que es vulguin deixar sorprendre per les propostes de la Dodecaphènia ;-). La pàgina utilitza els conneixements i la terminologia tradicionals per descriure les alternatives i objectius que la dodecaphènia proposa (en construcció).


=== El cercle dodecaphènic: Representació d'intervals, escales i acords ===
----
La imatge de la [[figura]] mostra un cercle cromàtic d'anàlisi intervalica, amb tres nivells concèntrics que poden girar els uns respecte als altres. Sobre un fons negre (silenci), el cercle exterior mostra les dotze notes de l'escala cromàtica (el so). El cercle intermig, mostra en blanc i negre l'escala desitjada (la melodia), i el cercle interior mostra l'acord. El principi es el mateix que en el dodecagrama.


La forma defineix l'estructura i el color l'alçada musical.
== Temes relacionats  ==
* [[De quin color són les notes?]]
* [[Fes-te el teu xilòfon dodecaphènic]]
* [[Visió i audició internes]]
* [[El tetraedre de les emocions xineses]]
* [[Acústica musical i tractament del senyal]]
* [[Afinació i temperament musical]]
* [[Dodecaphènia i matemàtiques]]
* [[Luthiers dodecaphènics: eïnes, instruments i materials]]
* [[Per què és tan difícil aprendre el llenguatge musical en la notació tradicional?]]
* [[Material concret per a l'aprenentatge de la música (o, un racó musical per a l'aula d'infantil)]]
* [[La teoria musical en els termes de la dodecaphènia: harmonia clàssica i harmonia del jazz]]
* [[La teoria musical en els termes de la dodecaphènia: harmonia de jazz]]
* [[Dodecaphènia-ficció: art dodecaphènic, efects especials FX, i altres projectes i propostes]]
----


=== Patrons lineals ===
== Embrions i propostes de projectes dodecaphènics ==
Per instruments com el teclat, l'estructura de l'escala i els acords es pot representar mitjançant patrons lineals [[figura patro lineal]].
[[Projectes ja perfilats, a la recerca de qui vulgui participar | Aquesta pàgina]] descriu projectes relacionats, oberts a la participació


=== Xifrat d'acords ===
== Com fer arribar comentaris o participar al projecte ==
Els martells del piano, el dodecagrama, el cercle dodecaphènic o els patrons lineals són maneres alternatives per representar xifrats d'acords.
[[Com enviar comentaris o participar al projecte Dodecaphènia | Dodecaphènia]]
docecaphenia@dodecaphenia.org


== Contacte: dodecaphenia@dodecaphenia.org ==
== Autoria de les idees i abús dels drets (all rights reversed) ==
[[Autoria de les idees i abús dels drets (all rights reversed) | drets]]

Revisió de 17:03, 26 gen 2026

"El que identifica una percepció com a real, és que els estímuls provinents dels diferents sentits són consistents."

Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.


Què és la Dodecaphènia?

(Clica aquí per veure un vídeo de presentació (6 min)).

Hi ha moltes persones que no han "estudiat" mai música. I moltes persones que ho han intentat però han "fracassat". El problema principal és que les metodologies d'aprenentatge tradicionals és basen en un llenguatge simbòlic que, per a molta gent, és molt difícil d'assimilar. La dodecaphènia proposa una alternativa.

En primer lloc cal partir de la base de que, poc o molt, TOTHOM pot fer música, ja que tot/es tenim oïde i veu per cantar i escoltar música. Si no poguessim cantar, tampoc podriem parlar, ja que el sistema auditiu i fonador és el mateix.

Cal distingir entre fer música i aprendre l'estructura de la música. L'estructura de la música s'anomena llenguatge musical, i és com la gramàtica de la música. Per fer música no cal connèixer el llenguatge musical, com ho demostren tantes persones que canten o toquen algún instrument sense haver "estudiat música". Escoltar, ballar, cantar, tocar... Tot això és fer música, i tot/es ho podem fer.

Connèixer el llenguatge musical ajuda a fer música, i permet llegir i escriure música, però no és imprescindible ni de bon tros.

La dodecaphènia utilitza un enfoc sensorial basat en l'oïde, el gest, i la vista. L'enfoc de la dodecaphènia és perceptiu, i simplifica la representació de les estructures musicals bàsiques. A mig termini, l'aprenentatge de la dodecaphènia convergeix cap al llenguatge musical tradicional.

Aquesta pàgina ofereix eïnes, conceptes i objectius d'aprenentatge per a gent que no ha estudiat mai música, i per a les persones que ho han intentat però no se n'han sortit.

El xilòfon dodecaphènic és un instrument musical que recull les idees bàsiques de la proposta. L'apartat 2 d'aquest document presenta l'instrument i suggereix idees sobre com fer-lo servir. La metodologia és aprendre tocant, és a dir, jugant (en francès jouer i en anglès to play). L'enfoc d'aquest apartat, doncs, és apte per a infants i grans. Al final de la web trobaràs un apartat sobre com fer-te un xilòfon dodecaphènic tu mateixx.

El següent apartat, dodecaphènia per a principiants, descriu les estructures musicals bàsiques (el llenguatge musical bàsic) en termes únicament sensorials, sense fer servir els termes "tècnics" del llenguatge musical tradicional. I el següent apartat, dodecaphènia per a músics, posa en relació el llengutge sensorial de la dodecaphènia amb el llenguatge i simbologia tradicionals, argumentant els avantatges de l'enfoc dodecaphènic.

Finalment es presenten una sèrie de temes relacionats (el color de les notes, fes-te el teu xilòfon, etc) i una sèrie de projectes, embrionaris o ja en marxa, relacionats amb la dodecaphènia.

Totes les propostes que es descriuen en aquesta web, entren al domini públic per a ús no comercial. Aquests continguts estan protegits per la normativa Prior Art que estableix que no es pot patentar res que s'hagi fet públic prèviament.

Benvinguts/des! dodecaphenia@dodecaphenia.org Darrera modificació: novembre de 2015

Aprendre música intuitivament, amb un xilòfon dodecaphènic

Clicant AQUÍ entres a la pàgina on es mostra què és un xilòfon dodecaphènic, i com fer-lo servir per aprendre música de manera intuitiva, sense els tecnicismes de les classes de música tradicionals (en construcció).

Dodecaphènia per a principiantxs

Clicant AQUí entres a una pàgina que va adreçada a persones sense cap mena de formació prèvia que vulguin aprendre música, i també a persones que ho han intentat però no se n'han sortit amb l'aprenentatge tradicional (en construcció).

L'objectiu és descriure sensorialment les estructures musicals, donant una visió que simplifica enormement la terminologia i estructures tradicionals, i que permet entrar des del principi en la lectura i escriptura de partitures.

La pàgina descriu els elements musicals bàsics i proposa objectius i recursos d'aprenentatge.

Dodecaphènia per a persones amb coneixements de llenguatge i teoria musicals

Clicant AQUÍ entres a una pàgina que va adreçada a persones amb una certa formació musical que es vulguin deixar sorprendre per les propostes de la Dodecaphènia ;-). La pàgina utilitza els conneixements i la terminologia tradicionals per descriure les alternatives i objectius que la dodecaphènia proposa (en construcció).

Temes relacionats

Embrions i propostes de projectes dodecaphènics

Aquesta pàgina descriu projectes relacionats, oberts a la participació

Com fer arribar comentaris o participar al projecte

Dodecaphènia docecaphenia@dodecaphenia.org

Autoria de les idees i abús dels drets (all rights reversed)

drets

Obtingut de «https://dodecaphenia.org/index.php?title=Dodecaphènia&oldid=604»