Dodecaphènia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany. | Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany. | ||
== Dodecaphènia == | == Dodecaphènia == | ||
Una aproximació sensorialment consistent al llenguatge i als instruments musicals. | Una aproximació sensorialment consistent al llenguatge i als instruments musicals. | ||
__TOC__ | |||
== Les dimensions de la percepció musical == | == Les dimensions de la percepció musical == | ||
| Línia 25: | Línia 20: | ||
Verd representa la paraula. La lírica del cant, els noms de les notes, la descripció de les formes musicals. | Verd representa la paraula. La lírica del cant, els noms de les notes, la descripció de les formes musicals. | ||
== Tretze notes, dotze intervals == | |||
[[Fitxer:Xilofon086.JPG]] | |||
En un xilòfon dodecaphènic, tots els intervals entre tecles veïnes són d'un ''semitò''. L'alçada s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una ''octava'' més amunt. Les tecles d'aquest metalòfon es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m. | |||
== Forma i color == | == Forma i color == | ||
Revisió del 12:55, 8 juny 2012
"La percepció de que una experiència és real es reafirma quan els estímuls provinents dels diferents sentits són consistents."
Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.
Dodecaphènia
Una aproximació sensorialment consistent al llenguatge i als instruments musicals.
Les dimensions de la percepció musical
El cor del tetraedre (grog) representa la intenció musical, l'expressió, el kin, el reconeixement musical, l'emoció...
Blanc representa la dimensió acústica. El so. Ritme, sonoritat, alçada, timbre, volum sonor... Intervals, acords, escales... La música!
Roig correspon a la imatge. El blanc i negre del piano, el castell de focs musical, la música del cinema mut, l'escenografia de Pink Floyd, els símbols gràfics de la notació musical...
Blau representa el gest. La dança (la dança!), la impostació de la veu, la digitació del Saxo, la fononimia de Kodaly.
Verd representa la paraula. La lírica del cant, els noms de les notes, la descripció de les formes musicals.
Tretze notes, dotze intervals
En un xilòfon dodecaphènic, tots els intervals entre tecles veïnes són d'un semitò. L'alçada s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una octava més amunt. Les tecles d'aquest metalòfon es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m.
Forma i color
Els martells del piano mostren les distàncies intervàliques reals. Aquesta posició correspon a l'acord perfecte major en Do.
Gest
En un teclat dodecaphènic el gest també respecta les distàncies intervàliques.