Dodecaphènia

"La percepció de que una experiència és real es reafirma quan els estímuls provinents dels diferents sentits són consistents."

Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.

Dodecaphènia

Una aproximació sensorialment consistent al llenguatge i als instruments musicals.

Tretze notes, dotze intervals

En un xilòfon dodecaphènic, tots els intervals entre tecles veïnes són d'un semitò. L'alçada s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una octava més amunt. Les tecles d'aquest metalòfon es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m.

Les dimensions de la percepció musical

El cor del tetraedre (grog) representa la intenció musical, l'expressió, el kin, el reconeixement musical, l'emoció...

Blanc representa la dimensió acústica. El so. Ritme, sonoritat, alçada, timbre, volum sonor... Intervals, acords, escales... La música!

Roig correspon a la imatge. El blanc i negre del piano, el castell de focs musical, la música del cinema mut, l'escenografia de Pink Floyd, els símbols gràfics de la notació musical...

Blau representa el gest. La dança (la dança!), la impostació de la veu, la digitació del Saxo, la fononimia de Kodaly.

Verd representa la paraula. La lírica del cant, els noms de les notes, la descripció de les formes musicals.

Forma i color

Els martells del piano mostren les distàncies intervàliques reals. Aquesta posició correspon a l'acord perfecte major en Do.

Gest

En un teclat dodecaphènic el gest també respecta les distàncies intervàliques.