Dodecaphènia

"La percepció de que una experiència és real es reafirma quan els estímuls provinents dels diferents sentits són consistents."

Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.

Les dimensions de la percepció musical

El cor del tetraedre (grog) representa la intenció musical, l'expressió, el kin, el reconeixement musical, l'emoció...

Blanc representa la dimensió acústica. El so, l'audició. Ritme, sonoritat, alçada, timbre, volum sonor, harmònics, sobretons, consonància...

Roig correspon a la imatge. El blanc i negre del piano, el castell de focs musical, la música del cinema mut, l'escenografia de Pink Floyd, els símbols gràfics de la notació musical...

Blau representa el gest. La dança, la posició del tracte vocal, la digitació del Saxo, la fononimia de Kodaly...

Verd representa el pensament i la paraula. La lletra de la canço, els noms de les notes, les abstraccions de la teoria musical,...

Dodecaphènia

"Un pianista virtuós i un conductor de fórmula 1 s'assemblen en una cosa: que no es poden permetre ni per un moment pensar en el que estan fent."

La dodecaphènia és una aproximació sensorialment consistent al llenguatge i als instruments musicals, que busca la relació directa entre la intenció musical i les seves dimensions sensorials, minimitzant la intervenció del pensament.

Tretze notes, dotze intervals

La textura sonora elemental de la nostra cultura és en realitat la seqüència cromàtica (sequencia de semitons), i sobre ella es construeixen les escales habituals.

En un xilòfon dodecaphènic, totes les tecles veïnes estan a un semitò de distànica. L'alçada de la nota s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una octava més amunt. Les tecles d'aquest metalòfon es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m.

De la mateixa manera que passa en el teclat del piano i en el pentagrama, els noms tradicionals de les notes estan en la tonalitat de Do, i la resta de notes (les negres) són "alteracions".

La dodecaphènia dona la mateixa importància a qualsevol de les 12 notes i tonalitats: el cercle cromàtic mostra les dotze notes i els seus noms Fitxer:Cercle cromatic: do, de, re, ri, mi, fa, fo(l), so(l), sa, la, li, ti.

Forma i color

Contràriament al que passa amb les tecles blanques, els martells del piano mostren les distàncies intervàliques reals. Aquesta posició correspon a l'acord perfecte major en Do.=== Sofejar una escala, cantar dotze tonalitats === Si ens plantegem com objectiu reconèixer, cantar i tocar qualsevol nota i interval de l'escala cromàtica, les dotze tonalitats no són més que "melodies" basades en la cromàtica. El que cal evitar és dir els noms de les notes! Ja que aleshores la mateixa estructura s'expressa de dotze maneres diferents!

Aquest objectiu es pot assolir en sis mesos! Al capdevall, només són 13 notes i 12 intervals.

Gest

En un teclat dodecaphènic el gest també ha de respectar les distàncies intervàliques.

El dodegrama

Utilitzant com a fons les dotze games de color de la dodecaphonia, el Fitxer:Dodegrama respecta les distàncies intervàliques reals entre les notes, i mostra l'alçada de les notes pel seu color.

Sofejar la cromàtica, cantar dotze tonalitats diatòniques

Si ens plantegem com objectiu reconèixer, cantar i tocar qualsevol nota i interval de l'escala cromàtica, les dotze tonalitats no són més que "melodies" basades en la cromàtica. El que cal evitar és dir els noms de les notes! Ja que aleshores la mateixa estructura s'expressa de dotze maneres diferents!

Aquest objectiu es pot assolir en sis mesos! Al capdevall, només són 13 notes i 12 intervals.

Els nivells del llenguatge musical

• 0. Silenci