Dodecaphènia
"El que identifica una percepció com a real és que els estímuls provinents dels diferents sentits siguin consistents."
Kenjiro Yoshigasaki, a Viatge intern d'un estrany.
Dodecaphènia és un projecte OBERT A LA PARTICIPACIÓ. L'objectiu d'aquesta pàgina, encara a les beceroles, es mostrar les idees inicials
per rebre aportacions de tota mena: idees, comentaris, discussions i gent interessada a participar (redacció de la wiki, construcció d'instrumnets,
elaboració de material, desenvolupament de programari, aplicacions, etc). Si vols participar, consulta Com participar al projecte Dodecaphènia.
La dodecaphènia va adreçada a qualsevol persona que s'hi interessi, tant si té coneixements musicals com si no. De tota manera, per tal de fer clars els seus avantatges a persones amb coneixements muscials, alguns paràgrafs d'aquesta web poden ser confusos per a no iniciats. Les mateixes idees, però, s'expliquen en algun altre punt sense "tecnicismes".
Les dimensions de la percepció musical
"Un pianista virtuós i un conductor de F-1 s'assemblen en una cosa: que no es poden permetre ni per un moment verbalitzar el que estan fent."
Les dimensions de la percepció musical es poden representar mitjançant els eixos interiors d'un tetraedre.
- El cor o centre del tetraedre (boleta groga) correspon a la intenció musical. Allò que "sona" dins el cap quan toquem o cantem. El so que identifiquem quan escoltem. El cor és la intenció, l'expressió, el kin, el reconeixement, l'emoció...
- La boleta blanca de la figura representa la dimensió acústica i la seva percepció. El so pròpiament dit. Una cantant de blues, una orquestra, un músic de carrer, la ràdio... Ritme, sonoritat, alçada, timbre, volum sonor, harmònics, sobretons, consonància... són termes relacionats amb aquesta dimensió.
- La boleta roja correspon a la imatge i la visió. La imatge del teclat d'un piano, un espectacle piro-musical, la música del cinema mut, l'escenografia de Pink Floyd,... I tots els símbols gràfics associats al llengutage musical (pentagrama, etc).
- La boleta blava representa el gest. La dança, la posició del tracte vocal, la digitació del Saxo, la fononimia de Kodaly...
- La boleta verda representa el pensament i la paraula. La lletra de la canço, els noms de les notes, les abstraccions de la teoria musical,...
La proposta de la dodecaphènia és executar, escoltar i aprendre la música des del pla sensorial: les tres boletes inferiors i la seva relació amb el centre, evitant el pensament i la paraula (emisferi esquerra) en la mesura del possible.
NOTA: Els colors de les boletes en aquesta figura no tenen cap relació amb la correspondència colors-notes que es mostra més avall. A efectes de dodecaphènia són arbitraris, però tenen el seu origen a El tetraedre de les emocions xineses.
NOTA: Les capacitats sensorials sonora i musical NO són iguals en totes les persones. Hi ha qui pot escoltar un CD dins del seu cap, i hi ha qui no. Hi ha qui pot veure un ou sobre el palmell de la seva ma, i hi ha qui no. Vegeu Imatge i audició internes.
Elements bàsics de la dodecaphènia
Resum
La dodecaphènia parteix de l'escala cromàtica de 12 notes (les 7 habituals més els 5 sostinguts) audio:cromàtica com a textura intervàlica bàsica, i medeix tots els intervals en semitons. L'alçada de les notes es representa amb colors. Qualsevol escala, aleshores, és un subconjunt de l'escala cromàtica. Pel que fa als instruments, la consistència sensorial s'aconsegueix disposant les 12 notes una darrera l'altra seqüencialment, de manera que avançar o retrocedir una posició es correspongui amb pujar o baixar un semitò. El dodecagrama (o pentagrama dodecaphènic) permet escriure i llegir les notes
Tretze notes, dotze intervals
La textura sonora elemental de la nostra cultura és en realitat la seqüència cromàtica (sequencia de semitons), i sobre ella es construeixen les escales habituals.
En un xilòfon dodecaphènic, totes les tecles veïnes estan a un semitò de distànica. L'alçada de la nota s'identifica pel color, que es repeteix a la tecla que fa tretze, una octava més amunt. Les tecles d'aquest metalòfon es poden deslliçar endins i enfora, tot configurant l'escala desitjada. A la foto, l'escala de blues en Ri m.
De la mateixa manera que passa en el teclat del piano i en el pentagrama, els noms tradicionals de les notes estan en la tonalitat de Do, i la resta de notes (les negres) són "alteracions".
La dodecaphènia dona la mateixa importància a qualsevol de les 12 notes i tonalitats: el cercle cromàtic mostra les dotze notes i els seus noms Fitxer:Cercle cromatic: do, de, re, ri, mi, fa, fo(l), so(l), sa, la, li, ti.
Forma i color
Contràriament al que passa amb les tecles blanques, els martells del piano mostren les distàncies intervàliques reals. Aquesta posició correspon a l'acord perfecte major en Do.
Gest
En un teclat dodecaphènic el gest també ha de respectar les distàncies intervàliques.
El dodecagrama
Utilitzant com a fons les dotze games de color de la dodecaphonia, el Fitxer:Dodegrama respecta les distàncies intervàliques reals entre les notes, i mostra l'alçada de les notes pel seu color.
Aprendre l'escala cromàtica, tocar les dotze tonalitats diatòniques
Si ens plantegem com objectiu reconèixer, cantar i tocar qualsevol nota i interval de l'escala cromàtica, les dotze tonalitats no són més que "melodies" basades en la cromàtica. El que cal evitar és dir els noms de les notes! Ja que aleshores la mateixa estructura s'expressa de dotze maneres diferents!
Aquest objectiu es pot assolir en sis mesos! Al capdevall, només són 13 notes i 12 intervals.
Els nivells del llenguatge musical
- 0 El silenci
El silenci abans, després, entre i durant els instants sonors.
- 1 La textura rítmica
En la nostra cultura, el ritme es basa en la pulsació, el compàs i les fórmules rítmiques. Altres cultures tenen maneres diferents de concebre el ritme (vegeu: concepcions rítmiques no occidentals).
- 2 El so i la textura intervàlica
La textura i qualitat del so. L'interval mínim a la nostra cultura és el semitò (vegeu: afinació i temperament musical, subdivisions de l'escala en altres cultures).
- 3 L'escala i la melodia
L'escala és el patró intervàlic sobre el que es construeix la melodia.
- 4 L'acord i l'harmonia
L'harmonia es construeix sobre la noció d'acord.
- 5 El discurs musical
Les combinacions melòdiques i harmòniques que configuren ael discurs musical: progressions, cadències, canon, contrapunt, serialisme, etc.
- 6 Els gèneres musicals
Gèneres clàssics (simfonies, suites, etc) o populars (coplas, son cubano, heavy metal,etc).
- 7 L'expressió
Tot allò que la música expressa i comunica, tan a l'intèrpret com a qui l'escolta, utilitzant els recursos dels nivells anteriors.
La dodecaphènia busca maneres sensorials de representar el ritme, l'interval, l'escala i l'acord.
Representació del ritme
La representació tradicional del ritme de les notes és simbòlica. De manera temptativa, en el dodecagrama la dimensió temporal representa explícitament el temps. Així, per facilitar la lectura, s'afegeixen subdivisions puntejades dels compasos, les notes s'escriuen en la seva posició d'atac, i es traça una linia horitzontal per expressar la seva durada.
La marca de compàs s'expressa amb un "rellotge" que indica els punts forts, febles i semifebles del compàs. A la figura, un compàs de 3/4, una poliritmia (4/4 3/4) i la clave del son cubano.
Pel que fa el gest, la proposta és utilitzar instruments de percussió (vegeu: el gest i el seguiment del ritme).
El cercle dodecaphènic: Representació d'intervals, escales i acords
La imatge de la figura mostra un cercle cromàtic d'anàlisi intervalica, amb tres nivells concèntrics que poden girar els uns respecte als altres. Sobre un fons negre (silenci), el cercle exterior mostra les dotze notes de l'escala cromàtica (el so). El cercle intermig, mostra en blanc i negre l'escala desitjada (la melodia), i el cercle interior mostra l'acord. El principi es el mateix que en el dodecagrama.
La forma defineix l'estructura i el color l'alçada musical.
Patrons lineals
Per instruments com el teclat, l'estructura de l'escala i els acords es pot representar mitjançant patrons lineals figura patro lineal.
Xifrat d'acords
Els martells del piano, el dodecagrama, el cercle dodecaphènic o els patrons lineals són maneres alternatives per representar xifrats d'acords.