Autoria de les idees i abús dels drets (all rights reversed)

Una idea és com un estel fugisser. Fsssst! Ja no hi és! Si estaves mirant exactament cap a aquell punt i en aquell moment, tens la sensació de que t'ha passat alguna cosa especial, a tu en particular. Si hi ets a temps, pots demanar un desig.

Les idees són com els estels fugissers. T'arriben si estas mirant en la direcció adequada. Fssst! I tens la sensació que t'ha passat alguna cosa especial, a tu en particular.

D'on venen les idees? Hi ha qui diu que les va portar, en els origens de la hominitat, una cuca extraterrestre (la cuca CQ-221-3). La seva missió? Fer explotar el planeta, a base de sobreexplotació tecnològica. Una cuca que li agradava el Grog Manley, i els lingotassos de xarop ultra-lluent ;-)

Quan ens enfoquem a una situació que encara no sabem com resoldre (triar una ruta, desfer un nus, fer una cabana, esculpir una roca, cercar el mot precís). Quan ens enfrontem a una situació així, fem "Hum...", retenim la respiració per un instant, aturem la ment, i escoltem internament en la direcció adequada... Si hi ha sort, fssst! passa la idea que ens fa sortir del pas! En diuen creativitat, i és cert, ja que la idea no hi era. O potser l'havia vist abans en algun lloc?

Quan una idea aterra a la nostra percepció, es produeix una explosió, i l'ona expansiva ens arrossega. La primera conseqüència d'aquest fet, és que ens creiem que la idea ha estat nostra! I que és molt bona! Però l'ona expansiva de la idea pot arribar molt més lluny. Quan ens apropiem d'una idea i ens deixem arrossegar, es produeixen tota mena de fenòmens patològics. Per part de qui l'ha rebut pot donar-se auto-complaença, vanitat, afany de protagonisme, coleccionisme (d'idees), proselitisme, desig de ser famós, integrisme, secretisme, explotació comercial amb ànim de lucre, explotació amb ànim de poder o transformació... I fins i tot, patents!!! Segueixo? Però també per part dels qui l'envolten, l'actitut de l'inventorx pot provocar indiferència, riure, menyspreu, enveja, antagonisme, admiració, mitomania, seguidisme, ideologia, espionatge, plagi, i què sé jo!

La sensació d'autoria i l'orgull que ens produeixen les idees és tan intens, que caiem sovint en la situació d'aquell nen que va calar foc al paller, pobrico, i anava dient a tothom "He sigut jo!", "He sigut jo!". I és que no se sap mai fins on ens poden portar les idees. O que li diguin a qui va sentar les bases de la física nuclear. Com deia l'Ovidi, I tot acaba llavors amb això que em conta ara. Suicidis, atracs, bombes... I més, senyora, i més!.

Jo, per part meva, procuro tenir idees que no serveixin per res :-)

Així recapitulant, aquesta wiki mostra una sèrie d'idees que ens han arribat (i continuen arribant) i que, mirant de ser tan objectius com podem, ens sembla que tenen un valor intrínsec. Nosaltres simplement les anem recollit, endreçat i les mostrem aquí per compartir-les, amb el mínim de proselitisme possible (com pot ser que els demés no s'adonin de com són de bones les meves idees???), i sense cap afany de lucre (bé, potser si el projecte "triunfa" ens mossegarem les ungles).

L'altra tema, com heu vist, és que el projecte és tan extens que n'hi ha per tothom que vulgui participar. La condició per participar, doncs, es acceptar la filosofia anterior.

Recapitulant, les condicions per participar a qualsevol dels projectes de la Dodecaphènia són:

• No mostrar pressumció d'autoria (utilitzar Nicks o pseudònims).
• Estar disposat/da a compartir les idees desinterassadament (com si no fossin teves :-).
• Assumir les idees dels altres com si fossin teves (compartir també les idees dels altres, sense prejudicis, i sense sentir-se obligats a "citar" a ningú).
• Facilitar la seva comprensió (explicar els què's i els per què's).
• Facilitar la seva reproducibilitat (explicar els coms per que un mateix s'ho pugui fer).
• En la mesura de les possibilitats, facilitar també els recursos (oferir el programari lliure i gratuitament, amb el codi).
• Entre diverses sol·lucions, optar per les més senzilles i de baix cost (perquè reproduir-ho sigui assequible).
• Si de les idees esmentades es comercialitza algun producte, es poden cobrar materials i feina, però no explotar-lo amb ànim de lucre.
• Etc, ja s'enten, oi?

Les recomanacions per als que no participin al projecte, però n'utilitzin les idees són:

• Les idees que es mostren aquí no són nostres. Assumeix-les com a teves, sense prejudicis, sense sentir-te obligat/da a dir d'on procedeixen.
• Si el·labores les nostres idees o se t'ocorre alguna nova proposta, ens encantaria que la compartissis també amb nosaltres.
• Si fas ús de les idees, t'agraïrem que segueixis la filosofia abans esmentada.
• En particular, si utilitzes les idees per desenvolupar algun "producte", ens sembla legítim que carreguis material i ma d'obra. El que no ens sembla legítim és que ho explotis amb ànim de lucre.
• "Dodecaphènia" és el nom que hem triat per referir-nos al nostre projecte. No és una marca registrada, ni una estratègia comercial per fer difusió del projecte. Si no participes al projecte (si vas per lliure) no hi ha necessitat de fer servir el terme "Dodecaphenia".

Només afegir que aquesta wiki estableix Wikipedia:Prior Art de les idees que s'hi exposen. Prior Art és una fórmula legal que determina que qualsevol coneixement que s'hagi fet públic no pot ser patentat. Les patents exigeixen la originalitat de les idees i, si s'han fet públiques, ja no es poden patentar.

Les idees, insisteixo, no són nostres. Però nosaltres les parim. "Saps? Fulano ha tingut una idea!", "Ah, si? I com li posarà?". Igual que els fills. Es la maternitat (o paternitat) de les idees el que ens fa sentir-les nostres. Neixen a dins del nostre cap, però tenen vida pròpia. Com Pal·as Atenea, que va neixer d'un mal de cap de Zeus. Probablement és per això, perquè les idees les sentim com fillxs, que les volem protegir tant. Perquè els tenim afecte.

Bé, fem el que podem! Una abraçada, Grog

All rights reversed